La música és poesia

La música és poesia sonora, jugant amb les notes podem construir melodies simples i armòniques. Amb el mateix acord desplegat d’acompanyament de l’esquerra si canviem la fonamental de manera ascendent aconseguim un color i una bellesa extraordinària que ens serveix per qualsevol melodia que toquem a la mà dreta.  Important distingir les notes que acompanyen de les notes que canten la melodia, unes les tocarem fluixes com un xiuxiueig de fons i les altres les escoltarem quan toquem. Podeu anar canviant d’acord i modular la melodia, penseu en l’inici, el nus i el desenllaç i ja teniu una cançó.

 

Piano pels més menuts

Per tocar una cançó al piano primer cal saber-la. Cantar-la, tocar-la a mans separades, de memòria. És un procés llarg, no s’aconsegueix amb una sola sessió, hi ha tota una feina darrera d’estudi i esforç. Quan ja podem tocar sense problemes les mans separades i de memòria és quan estem preparats per ajuntar mans i tocar la cançó. Cal vigilar el temps, no tocar massa fort o massa fluix, la postura corporal. Quan la tècnica està apresa és quan podem començar a escoltar-nos, gaudir la melodia i endinsar-nos dins la música. Moltes vegades aquest punt final ens el saltem i és una llàstima perquè és el més important. No importa tant saber moltes cançons, una i ben feta. En Jordi comença l’estudi formal. Ja no val tocar el que li  sembla i com li sembla. La posició correcta amb nens de 2 anys és tocar les notes amb el dit polze i l’índex a la vegada, com si féssim una O, preparem la mà, han de saber aguantar-la sense tocar i fer-ho a la nostra ordre i la nota que determinem. Sembla fàcil però els suposa un gran esforç. És interessant l’aprenentatge d’un instrument a més a més del punt de vista musical hi ha tota una sèrie de valors molt útils i en desús a dia d’avui,  constància, treball, esforç, saber esperar, escoltar, tenir paciència i motivació de superar-se.

 

 

Audacity

Audacity és un programa informàtic de codi obert, gratuit, que us recomano per realitzar les vostres composicions. Us podeu gravar, la veu, el piano, qualsevol so que us agradi i arranjar-ho. Hi ha moltes funcions, canviar to, ritme, ecos, trémolos, tallar, enganxar, etc. Aquestes eines permeten realitzar muntatges sonors rics i variats. El més important gaudireu molt improvitzant i creant les vostres composicions musicals.

 

A tall d´exemple us deixo la meva última composió, LIFE.

 

 

 

 

M´he inspirat en una història real, una història que es remunta a un 10 de gener de l'any 2003 quan Mr. Brighton mort en un accident de cotxe amb només 24 anys d´edat deixant a la seva esposa sumida en una gran tristesa.

Mrs. Brighton no aconseguirà oblidar el dolor i el buit del seu cor, però refà la seva vida. Es casa de nou i té uns quants fills. El moment del part, entre el dolor i la intensitat de la vida que neix en les seves entranyes recorda el mateix dolor que sentí quan la vida li arrabassà al seu espòs. És un moment místic on conflueixen totes les forces de la natura, la mort i la vida, expressat en el cant agut de la mare i el primer plor del recent nascut. 

 

 

Escoltar-nos quan toquem

Quan ens posem davant el piano per crear sons que ens agradin i combinacions melódiques és imprescindible escoltar-nos, la propia música explica un conte, guiats pel cor i l´esperit anirà brollant só darrera l´altre. No cal que omplim el silenci de molts sons, de vegades el mateix silenci és música. Un dels vicis més comuns quan aprenem a tocar és anar massa ràpid, no respectem el só i el ritme de cadascuna de les notes. Anar a poc a poc ens ajudarà a escoltar-nos i a escollir la propera nota.

Un ornament fàcil és utilitzar l´octava desplegada per tal de vestir una melodia com en aquest exercici fa la mà dreta

Desplegar l´arpegi, fent anar la mà dreta com si fos una guitarra, la melodia en un dit (generalment el petit) i l´acompanyament amb la resta de la mà. L´esquerra acaba d´arrodonir l´acompanyament melòdic.

Això de la calma al tocar i d´escoltar-se és el més important, practiqueu melodies senzilles, sobretot l´acompanyament s´ha de tocar molt fluix per no ofegar la melodia i aquesta soni neta i clara.

Melodia simple

Per crear cançons no cal melodies massa complexes, amb una base senzilla podem improvitzar cançons ben boniques. Si no sabem com començar és una bona manera triar una sola nota i repetir-la mentre amb l´esquerra canviem la base melòdica i modifiquem els acords, lentament la melodia ens demanarà canviar les notes i apareixerà la cançó que tenim al cap o una altra però segur que serà bonica si l´anem treballant. Després podem anar fent variacions sobre el mateix motiu melòdic i si encara tenim ganes de disfrutar més podem probar d´allargar-la, canviar tonalitat o repetir-la.

Aquesta cançó la dedico a la Susana que desde Alemanya m´anima a seguir amb el blog. Un petó Susana!

Escales, escales cromàtiques i petites cançons

Per improvitzar al piano i crear les nostres cançons només cal ganes i moltes moltes intentives. És provar i tenir clar alguns aspectes bàsics, com tot el que hem anat explicant fins ara, arpegis, acords, i evidentment escales. Les escales no és res més que la execució ordenada de les notes. Per exemple, l´escala de Do, Do, re, mi, fa, sol, la, si, Do. L´escala de Re, Re, mi, fa sostingut, sol, la, si, do sostingut, Re i així successivament. En qualsevol manual simple de piano surten totes les escales amb totes les alteracions necessàries perquè cadascuna té una tonalitat diferent.
Practicar escales pot ser molt avorrit però si fem un acompanyament a base d´acords desplegats o arpegis amb la mà esquerra poden resultar molt interessants i una bona base per una cançó de la nostra collita.

Escales cromàtiques, on es toquen totes les tecles en sentit ascendent i descendent.

Escales cromàtiques amb variacions.

Si no sabem com començar a improvitzar podem probar amb una cançó simple i anar afegint-hi variacions, per tornar a repetir la cançó entre variació i variació.

I per últim jugar amb les terceres, ascendents i descendents, a dues mans, creen un efecte màgic, de fades, fantasia i imaginació...



Els arpegis

Els arpegis són ideals per acompanyar melodies. Es formen amb el primer grau, el tercer, el cinquè i l´octava. Què vol dir això dels graus? És una manera d´ordenar les notes. Si parlem de la tonalitat de Do, el primer grau és Do, el segon grau, Re, el tercer grau Mi, el quart grau Fa i així successivament, és molt senzill. En el cas de Do Major l´arpegi seria Do, Mi, Sol, i Do agut. Els arpegis desplegats són un bona base harmónica per tocar amb l´esquerra, i si es toquen amb les dues mans a la vegada encara sonen més bonics. Mireu els exemples.

Els acords, la base melòdica

La mà esquerra ha de dominar els acords, què vol dir acord? Un conjunt de tres i quatre notes que sonen amb harmonia i són la base per tocar cançons i acompanyar les melodies.
La Judit toca l´acord de Do

L´acord de Re (en aquest cas re menor però això ja ho explicarem més endavant)

Un cop aprenem l´acord podem fer variacions per crear un acompanyament

                                            

I per últim afegir-hi la melodia, aquest és el pas més important i el més difícil al haver de combinar les dues mans. Però amb esforç i constància s´adquireix l´agilitat.

Benvinguts/des!

Ahir vaig tenir la possibilitat de veure quelcom fantàstic. Una nena tocant el piano, improvitzant peces fantàstiques i tocant cançons conegudes. La meva sorpresa fou més quan li vaig preguntar cóm, qui li havia ensenyat, el youtube em va dir, miro els vídeos per internet i n´aprenc sola... Em vaig quedar sense paraules, tants anys de professora, tants anys ensenyant piano i aquella nena tocava tant o millor que la majoria dels meus alumnes...

Així que d´aquí sorgeix la necessitat d´acostar el món del piano, de la música, a l´abast de tothom. Qui busca troba, i és cert. El meu propòsit i objectiu és que aquest blog pugui servir per aprendre, aprendre d´una manera diferent a la tradicional, perquè l´objectiu principial és que cadascú sigui intèrpret de les seves pròpies melodies, crear la nostra música, la que duem a dins. Això produeix molta felicitat i pau interior.

I per poder arribar a crear les vostres pròpies melodies cal tenir una mica de base i coneixement previ.

Us deixo un parell de vídeos.

La postura, esquena recta, angle recte amb el braç, els peus han de tocar terra, en aquest cas fem anar un elevador, els peus junts.

Si posem les mans als genolls i tal qual la posem al teclat trobem la millor posició de la mà, ha d´estar arrodonida, com un pont i relaxada, amb la força mínima perquè s´aguanti al teclat sense presionar cap tecla.

Per poder entendre´ns a cada dit se li dona un número. Això és diu digitació. Els polzes tenen l´1, l´índex el 2, el cor el 3, l´anular el 4 i el xic el 5, així van per ordre. Si posem les mans al piano trobem el 5,4,3,2,1de la mà esquerra  i 1, 2,3, 4, 5 de la mà dreta.

Per començar a tocar és més fàcil començar per la tonalitat de Do Major i la seva parella La menor. Això no vol dir res més que la nota principal és el Do. Però quina nota és el Do? El teclat té tecles blanques i tecles negres, i si us fixeu hi ha grups, tres tecles negres, dos tecles negres, tres tecles negres, dos tecles negres i així fins a 8 vegades. El Do és la primera nota blanca del grup de dos negres i es repeteix 8 vegades. Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do i etc...

                                      

Un cop sabem on és el Do practiquem alguns exercicis bàsics, com l´escala i d´altres per articular bé els dits.

La dificultat d´aquests exercicis és aconseguir la independencia dels dits. Sobretot dels dits anular i xic.