Melodia simple

Per crear cançons no cal melodies massa complexes, amb una base senzilla podem improvitzar cançons ben boniques. Si no sabem com començar és una bona manera triar una sola nota i repetir-la mentre amb l´esquerra canviem la base melòdica i modifiquem els acords, lentament la melodia ens demanarà canviar les notes i apareixerà la cançó que tenim al cap o una altra però segur que serà bonica si l´anem treballant. Després podem anar fent variacions sobre el mateix motiu melòdic i si encara tenim ganes de disfrutar més podem probar d´allargar-la, canviar tonalitat o repetir-la.

Aquesta cançó la dedico a la Susana que desde Alemanya m´anima a seguir amb el blog. Un petó Susana!

Escales, escales cromàtiques i petites cançons

Per improvitzar al piano i crear les nostres cançons només cal ganes i moltes moltes intentives. És provar i tenir clar alguns aspectes bàsics, com tot el que hem anat explicant fins ara, arpegis, acords, i evidentment escales. Les escales no és res més que la execució ordenada de les notes. Per exemple, l´escala de Do, Do, re, mi, fa, sol, la, si, Do. L´escala de Re, Re, mi, fa sostingut, sol, la, si, do sostingut, Re i així successivament. En qualsevol manual simple de piano surten totes les escales amb totes les alteracions necessàries perquè cadascuna té una tonalitat diferent.
Practicar escales pot ser molt avorrit però si fem un acompanyament a base d´acords desplegats o arpegis amb la mà esquerra poden resultar molt interessants i una bona base per una cançó de la nostra collita.

Escales cromàtiques, on es toquen totes les tecles en sentit ascendent i descendent.

Escales cromàtiques amb variacions.

Si no sabem com començar a improvitzar podem probar amb una cançó simple i anar afegint-hi variacions, per tornar a repetir la cançó entre variació i variació.

I per últim jugar amb les terceres, ascendents i descendents, a dues mans, creen un efecte màgic, de fades, fantasia i imaginació...



Els arpegis

Els arpegis són ideals per acompanyar melodies. Es formen amb el primer grau, el tercer, el cinquè i l´octava. Què vol dir això dels graus? És una manera d´ordenar les notes. Si parlem de la tonalitat de Do, el primer grau és Do, el segon grau, Re, el tercer grau Mi, el quart grau Fa i així successivament, és molt senzill. En el cas de Do Major l´arpegi seria Do, Mi, Sol, i Do agut. Els arpegis desplegats són un bona base harmónica per tocar amb l´esquerra, i si es toquen amb les dues mans a la vegada encara sonen més bonics. Mireu els exemples.

Els acords, la base melòdica

La mà esquerra ha de dominar els acords, què vol dir acord? Un conjunt de tres i quatre notes que sonen amb harmonia i són la base per tocar cançons i acompanyar les melodies.
La Judit toca l´acord de Do

L´acord de Re (en aquest cas re menor però això ja ho explicarem més endavant)

Un cop aprenem l´acord podem fer variacions per crear un acompanyament

                                            

I per últim afegir-hi la melodia, aquest és el pas més important i el més difícil al haver de combinar les dues mans. Però amb esforç i constància s´adquireix l´agilitat.

Benvinguts/des!

Ahir vaig tenir la possibilitat de veure quelcom fantàstic. Una nena tocant el piano, improvitzant peces fantàstiques i tocant cançons conegudes. La meva sorpresa fou més quan li vaig preguntar cóm, qui li havia ensenyat, el youtube em va dir, miro els vídeos per internet i n´aprenc sola... Em vaig quedar sense paraules, tants anys de professora, tants anys ensenyant piano i aquella nena tocava tant o millor que la majoria dels meus alumnes...

Així que d´aquí sorgeix la necessitat d´acostar el món del piano, de la música, a l´abast de tothom. Qui busca troba, i és cert. El meu propòsit i objectiu és que aquest blog pugui servir per aprendre, aprendre d´una manera diferent a la tradicional, perquè l´objectiu principial és que cadascú sigui intèrpret de les seves pròpies melodies, crear la nostra música, la que duem a dins. Això produeix molta felicitat i pau interior.

I per poder arribar a crear les vostres pròpies melodies cal tenir una mica de base i coneixement previ.

Us deixo un parell de vídeos.

La postura, esquena recta, angle recte amb el braç, els peus han de tocar terra, en aquest cas fem anar un elevador, els peus junts.

Si posem les mans als genolls i tal qual la posem al teclat trobem la millor posició de la mà, ha d´estar arrodonida, com un pont i relaxada, amb la força mínima perquè s´aguanti al teclat sense presionar cap tecla.

Per poder entendre´ns a cada dit se li dona un número. Això és diu digitació. Els polzes tenen l´1, l´índex el 2, el cor el 3, l´anular el 4 i el xic el 5, així van per ordre. Si posem les mans al piano trobem el 5,4,3,2,1de la mà esquerra  i 1, 2,3, 4, 5 de la mà dreta.

Per començar a tocar és més fàcil començar per la tonalitat de Do Major i la seva parella La menor. Això no vol dir res més que la nota principal és el Do. Però quina nota és el Do? El teclat té tecles blanques i tecles negres, i si us fixeu hi ha grups, tres tecles negres, dos tecles negres, tres tecles negres, dos tecles negres i així fins a 8 vegades. El Do és la primera nota blanca del grup de dos negres i es repeteix 8 vegades. Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do i etc...

                                      

Un cop sabem on és el Do practiquem alguns exercicis bàsics, com l´escala i d´altres per articular bé els dits.

La dificultat d´aquests exercicis és aconseguir la independencia dels dits. Sobretot dels dits anular i xic.